sábado, 30 de mayo de 2009
viernes, 15 de mayo de 2009
La literatura del l'exili
Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya
Del 21 d'abril al 21 de juny de 2009. Palau Moja (C. Portaferrissa, 1-3. Barcelona)
Cartell de l'exposició dissenyat per Francesc Abad.
Perduda la guerra civil l’any 1939, Catalunya va veure marxar cap a l’exili els millors escriptors i intel·lectuals. El seu destí va ser, primer, França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a Anglaterra i a Suïssa, a la República Dominicana, a Mèxic, a l’Argentina o a Xile.
“Literatures de l’exili. Retorn a Catalunya”, comissariada pel crític literari Julià Guillamon i l'artista Francesc Abad, es podrà veure del 21 d’abril al 21 de juny a la sala d’exposicions del Palau Moja de Barcelona. L'exposició ens presenta la vivència d’aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial i reconstrueix la relació amb els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana amb els grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’«altre» i de la vida a les grans metròpolis contemporànies.
L’exposició vol fer reviure l’experiència de l’exili a través de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la desaparició d’un món, els obligà a prendre decisions i a desenvolupar estratègies de supervivència, i també a obrir-se a nous horitzons, la qual cosa es va traduir en un gran nombre d’iniciatives culturals.
El projecte arrenca de l’exposició que es va veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’any 2005 i recull el material descobert durant les itineràncies per Llatinoamèrica. N’és fruit una nova exposició sobre l’exili dels escriptors catalans i la nova vida que els seus descendents han fet als països d’acollida.
Del 21 d'abril al 21 de juny de 2009. Palau Moja (C. Portaferrissa, 1-3. Barcelona)
Cartell de l'exposició dissenyat per Francesc Abad.
Perduda la guerra civil l’any 1939, Catalunya va veure marxar cap a l’exili els millors escriptors i intel·lectuals. El seu destí va ser, primer, França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a Anglaterra i a Suïssa, a la República Dominicana, a Mèxic, a l’Argentina o a Xile.
“Literatures de l’exili. Retorn a Catalunya”, comissariada pel crític literari Julià Guillamon i l'artista Francesc Abad, es podrà veure del 21 d’abril al 21 de juny a la sala d’exposicions del Palau Moja de Barcelona. L'exposició ens presenta la vivència d’aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial i reconstrueix la relació amb els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana amb els grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’«altre» i de la vida a les grans metròpolis contemporànies.
L’exposició vol fer reviure l’experiència de l’exili a través de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la desaparició d’un món, els obligà a prendre decisions i a desenvolupar estratègies de supervivència, i també a obrir-se a nous horitzons, la qual cosa es va traduir en un gran nombre d’iniciatives culturals.
El projecte arrenca de l’exposició que es va veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’any 2005 i recull el material descobert durant les itineràncies per Llatinoamèrica. N’és fruit una nova exposició sobre l’exili dels escriptors catalans i la nova vida que els seus descendents han fet als països d’acollida.
jueves, 14 de mayo de 2009
La poesia dels anys vuitanta i noranta
Introducció
Els canvis de la nova dècada van determinar uns plantejaments culturals completament nous,que van consistir en la irrupció de la cultura de massa,l'estructuració de les primeres polítiques culturals amb diners públics,l'eclipsi de la societat civil en benefici de les institucions i finalment l'adequació de les ofertes culturals a les lleis del mercat.Tot plegat va derivar en la professionalització dels creadors i en un impuls de la indústria cultural(editorials,discogràfiques,publicacions,etc..).
Altres autors:
-Joan Margarit
-Narcís Comadira
-Francesc Parcerisas
-Pere Gimferrer
-Enric Casasses
-Maria-Mercè Marçal
Els canvis de la nova dècada van determinar uns plantejaments culturals completament nous,que van consistir en la irrupció de la cultura de massa,l'estructuració de les primeres polítiques culturals amb diners públics,l'eclipsi de la societat civil en benefici de les institucions i finalment l'adequació de les ofertes culturals a les lleis del mercat.Tot plegat va derivar en la professionalització dels creadors i en un impuls de la indústria cultural(editorials,discogràfiques,publicacions,etc..).
Altres autors:
-Joan Margarit
-Narcís Comadira
-Francesc Parcerisas
-Pere Gimferrer
-Enric Casasses
-Maria-Mercè Marçal
jueves, 16 de abril de 2009
Resum Ramona.adeú
Pàg 20,21,22.
Mort de Franco
Franco va morir el 20 de novembre de 1975.
Durant la malaltia ,el príncep Joan Carles,va ser anomenat successor pel mateix dictador,havia assumit les funcions del cap d'Estat i les últimes Corts de la dictadura van aprovar la llei que va fer possible el restabliment de la democràcia.
Desprès de la mort de Franco i els representants de l'oposició del franquisme van ngociar la sortida:el referèndum sobre la reforma política,i aprovació de la Constitució Espanyola.
Roig Conrea el periodisme:amb cert cair literari en català RETRATS PARAL·LELS I,II I III(1975-78)fa el retrat d personatges de l'època entrvistats per la revista SERRA D'OR i en castellà LOS HECHIZEROS DE LA PALABRA(1975),com el periodista Rafael vidiella AVENTURA DE LA REVOLUCIÓ (1976).
La programació en català donava pas a informatius,programes d'entrevistes,reportatges..entre els anys 1964 i 1967 s'havia emès amb periodicitat setmanal TEATRE CATALÀ.
ELS 49 ENTREVISTATS:
-Pintor Antoni Tàpies
-Abat de Monserrat
-Cassià Maria Just
-Marta Mata
-Joan Oliver
-Cipriano García
-Pau Vila
-Joan Fuster
-Lluís Llach
El juliol de 1978 coincidint amb la seva presència a les llistes electorals del Partit Socialista Unificat de Cataluny,la direcció de TVE a catalunya el va eliminar de la graella.
Mort de Franco
Franco va morir el 20 de novembre de 1975.
Durant la malaltia ,el príncep Joan Carles,va ser anomenat successor pel mateix dictador,havia assumit les funcions del cap d'Estat i les últimes Corts de la dictadura van aprovar la llei que va fer possible el restabliment de la democràcia.
Desprès de la mort de Franco i els representants de l'oposició del franquisme van ngociar la sortida:el referèndum sobre la reforma política,i aprovació de la Constitució Espanyola.
Roig Conrea el periodisme:amb cert cair literari en català RETRATS PARAL·LELS I,II I III(1975-78)fa el retrat d personatges de l'època entrvistats per la revista SERRA D'OR i en castellà LOS HECHIZEROS DE LA PALABRA(1975),com el periodista Rafael vidiella AVENTURA DE LA REVOLUCIÓ (1976).
La programació en català donava pas a informatius,programes d'entrevistes,reportatges..entre els anys 1964 i 1967 s'havia emès amb periodicitat setmanal TEATRE CATALÀ.
ELS 49 ENTREVISTATS:
-Pintor Antoni Tàpies
-Abat de Monserrat
-Cassià Maria Just
-Marta Mata
-Joan Oliver
-Cipriano García
-Pau Vila
-Joan Fuster
-Lluís Llach
El juliol de 1978 coincidint amb la seva presència a les llistes electorals del Partit Socialista Unificat de Cataluny,la direcció de TVE a catalunya el va eliminar de la graella.
Poema de Sant Jordi
UNA ROSA
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salvà (1869-1958)
EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salvà (1869-1958)
EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)
jueves, 2 de abril de 2009
ACTIVITAT 2
ACTIVITAT 2
PARLEM DE REVOLTES
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle xx, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. Eixos que destrierem de la següent manera:
Les revoltes externes ens explicaran el context històric fent referència als fets històrics més importants d’aquest segle.
Les revoltes internes ens explicaran la lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica.
4. REVOLTES INTERNES
Els grans canvis que s’han produït al llarg de la història no només han afectat la col·lectivitat, sinó també l’individu. Les protagonistes de Ramona, adéu lluiten, cadascuna a la seva manera, per construir la seva pròpia identitat; és a dir, fan la seva petita revolta individual com a reacció contra els fets externs que els ha tocat viure.
Les tres Mundetes viuen una insatisfacció personal que es manifesta, sobretot, en les seves relacions amoroses i que reflecteixen un dels temes predilectes de l’autora: la llibertat i la independència de la dona en tots els aspectes.
Encara hi ha dones que tenen por de ser elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestar-se davant del món, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, potser perquè, avui dia, mantenir una actitud crítica i reflexiva, lluitar per la pròpia autonomia i desitjar una vida afectiva plena al mateix temps, no són coses fàcils.
[...] És la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una categoria nova i superior: la de persona.
M. Roig, Mujeres en busca de un nuevo humanismo (p. 4-5)
[traducció: M. C. Farreras i M. Manresa]
4.1. El món intern de l’àvia
4.2. El món intern de la mare
4.3. El món intern de la filla
4.1. El món intern de l’àvia
1. L’àvia Mundeta es caracteritza per l’individualisme, l’esperit de llibertat i l’idealisme, la qual cosa farà que busqui fora del matrimoni la seva realització com a dona. Aquesta és la seva revolta individual. La seva relació amorosa amb en Víctor Amat, l’estudiant, l’ajudarà a trencar les formes convencionals de l’època que li ha tocat viure. Podem establir un clar paral·lelisme entre aquest personatge i la protagonista de Madame Bovary: M’agradaria poder dir, com madame Bovary, que tinc un amant. Però és mentida. Estic ferida d’amor i morta de por. (p. 133)
Per a entendre millor aquest personatge, llegiu el fragment que teniu a continuació sobre el Romanticisme i, després, feu les activitats que segueixen.
El Romanticisme és un moviment d’adscripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart del segle xviii. Més concretament, el seu inici fou a Alemanya i Anglaterra; posteriorment, al principi del segle xix, es va anar propagant per Europa amb algunes variants pròpies de la personalitat específica de cada literatura.
El moviment té unes característiques oposades, en la majoria d’aspectes, al moviment immediatament anterior, que es basava en la raó, l’equilibri, la mesura, els refinaments, els artificis, les normes... Els escriptors romàntics es rebel·laren i s’oposaren a aquesta literatura representativa de l’antic règim; proposaren una visió nova de la vida més d’acord amb el món d’aleshores. Si abans el que regia per excel·lència era la raó, ara ho faran el sentiment, la imaginació; oposaran també a la norma la llibertat de l’artista. […]
À. Bosch i P. Puimedon, Iniciació a la història de la literatura catalana (p. 183)
a) Subratlleu les idees principals del text següent i, després, feu-ne un resum.
-El Romanticisme és un moviment d'ascripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart segle XVIII.El seu inici fou a alemanya i Anglaterra,al principi del segle XIX es va anar propagant per Europa.
Les caractersístiques oposades en la majoria al moviment anterior que es basava en la raó,l'equilibri,la mesura,els refinaments,els artificis,les normes.
Els escriptors rimàntics proposaren una visió nova de la vida.
b) Després d’haver entès en què consisteix el Romanticisme, llegiu el que escriu l’àvia Mundeta i busqueu les actituds romàntiques del personatge.
6 de desembre 1894.
[...] M’agrada la presència d’en Francisco. Encara que de vegades hi voldria endevinar, al seu rostre, una espurna de melangia, la tristesa dels esperits romàntics, dels qui no esperen res d’aquest món. (p. 31)
7 de desembre de 1894.
No sé per què em caso. [...] La mamà i jo no ens entenem. Entestada a convertir-me en una senyoreta, m’ha privat tota la vida de llegir, que és l’única cosa que m’agrada una mica. Havia de fer puntes de coixí, sempre amb els boixets entre mans. Mentre, somiava en les meves heroïnes dels llibres, les santes i les reines, que em feien companyia cada nit, amagada a les golfes i amb una espelma al costat. El Francisco m’ha dit que només té un llibre, El buen muchacho, de Paul de Koch. (p. 38-39)
Còpia les actituds romàntiques de l’àvia Mundeta:
1.Hi voldria endevinar,al seu rostre,una espurna de melangia,la tristesa dels esperits romàntics...
2.Entestada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat de llegir,que és l'unica cosa que m'agrada una mica.
3.Somiava en es meves heroïnes dels llibres,les santes i les reines,que em feien companyia cada nit.
PARLEM DE REVOLTES
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle xx, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. Eixos que destrierem de la següent manera:
Les revoltes externes ens explicaran el context històric fent referència als fets històrics més importants d’aquest segle.
Les revoltes internes ens explicaran la lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica.
4. REVOLTES INTERNES
Els grans canvis que s’han produït al llarg de la història no només han afectat la col·lectivitat, sinó també l’individu. Les protagonistes de Ramona, adéu lluiten, cadascuna a la seva manera, per construir la seva pròpia identitat; és a dir, fan la seva petita revolta individual com a reacció contra els fets externs que els ha tocat viure.
Les tres Mundetes viuen una insatisfacció personal que es manifesta, sobretot, en les seves relacions amoroses i que reflecteixen un dels temes predilectes de l’autora: la llibertat i la independència de la dona en tots els aspectes.
Encara hi ha dones que tenen por de ser elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestar-se davant del món, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, potser perquè, avui dia, mantenir una actitud crítica i reflexiva, lluitar per la pròpia autonomia i desitjar una vida afectiva plena al mateix temps, no són coses fàcils.
[...] És la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una categoria nova i superior: la de persona.
M. Roig, Mujeres en busca de un nuevo humanismo (p. 4-5)
[traducció: M. C. Farreras i M. Manresa]
4.1. El món intern de l’àvia
4.2. El món intern de la mare
4.3. El món intern de la filla
4.1. El món intern de l’àvia
1. L’àvia Mundeta es caracteritza per l’individualisme, l’esperit de llibertat i l’idealisme, la qual cosa farà que busqui fora del matrimoni la seva realització com a dona. Aquesta és la seva revolta individual. La seva relació amorosa amb en Víctor Amat, l’estudiant, l’ajudarà a trencar les formes convencionals de l’època que li ha tocat viure. Podem establir un clar paral·lelisme entre aquest personatge i la protagonista de Madame Bovary: M’agradaria poder dir, com madame Bovary, que tinc un amant. Però és mentida. Estic ferida d’amor i morta de por. (p. 133)
Per a entendre millor aquest personatge, llegiu el fragment que teniu a continuació sobre el Romanticisme i, després, feu les activitats que segueixen.
El Romanticisme és un moviment d’adscripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart del segle xviii. Més concretament, el seu inici fou a Alemanya i Anglaterra; posteriorment, al principi del segle xix, es va anar propagant per Europa amb algunes variants pròpies de la personalitat específica de cada literatura.
El moviment té unes característiques oposades, en la majoria d’aspectes, al moviment immediatament anterior, que es basava en la raó, l’equilibri, la mesura, els refinaments, els artificis, les normes... Els escriptors romàntics es rebel·laren i s’oposaren a aquesta literatura representativa de l’antic règim; proposaren una visió nova de la vida més d’acord amb el món d’aleshores. Si abans el que regia per excel·lència era la raó, ara ho faran el sentiment, la imaginació; oposaran també a la norma la llibertat de l’artista. […]
À. Bosch i P. Puimedon, Iniciació a la història de la literatura catalana (p. 183)
a) Subratlleu les idees principals del text següent i, després, feu-ne un resum.
-El Romanticisme és un moviment d'ascripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart segle XVIII.El seu inici fou a alemanya i Anglaterra,al principi del segle XIX es va anar propagant per Europa.
Les caractersístiques oposades en la majoria al moviment anterior que es basava en la raó,l'equilibri,la mesura,els refinaments,els artificis,les normes.
Els escriptors rimàntics proposaren una visió nova de la vida.
b) Després d’haver entès en què consisteix el Romanticisme, llegiu el que escriu l’àvia Mundeta i busqueu les actituds romàntiques del personatge.
6 de desembre 1894.
[...] M’agrada la presència d’en Francisco. Encara que de vegades hi voldria endevinar, al seu rostre, una espurna de melangia, la tristesa dels esperits romàntics, dels qui no esperen res d’aquest món. (p. 31)
7 de desembre de 1894.
No sé per què em caso. [...] La mamà i jo no ens entenem. Entestada a convertir-me en una senyoreta, m’ha privat tota la vida de llegir, que és l’única cosa que m’agrada una mica. Havia de fer puntes de coixí, sempre amb els boixets entre mans. Mentre, somiava en les meves heroïnes dels llibres, les santes i les reines, que em feien companyia cada nit, amagada a les golfes i amb una espelma al costat. El Francisco m’ha dit que només té un llibre, El buen muchacho, de Paul de Koch. (p. 38-39)
Còpia les actituds romàntiques de l’àvia Mundeta:
1.Hi voldria endevinar,al seu rostre,una espurna de melangia,la tristesa dels esperits romàntics...
2.Entestada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat de llegir,que és l'unica cosa que m'agrada una mica.
3.Somiava en es meves heroïnes dels llibres,les santes i les reines,que em feien companyia cada nit.
Ramona adéu 3
1.4. Per poder fer una lectura més profitosa, us recomanem que, a mesura que llegiu, anoteu —seguint el model que us proposem— informacions útils. Això us ajudarà a entendre més bé el llibre.
Fets i personatges històrics:
ÀVIA:Guerra de les Colònies (1898),Alfons XIII,Incorporació de Gràcia a Barcelona(1898),Tramvia elèctric a Gràcia(24 de febrer de 1899).
MARE:Vaga de la Canadenca(febrer-març de 1919),Proclamació de la República(14 d'abril de 1931,Fets d'octubre 1934,Guerra civil(1936-1909),Explosió camió al costat del Coliseum(17 març 1938).
FILLA:Assamblea Constituent,Caputxinada(1966),Tancament Universitar de Madrid.
Llocs (noms de poblacions, de carrers i places, d’establiments...):
ÀVIA:Siurana ,Barri de Gràcia ,Bar Núria,Rambles,París,Barris de Gràcia i Eixample,Valldoreis,Liceu,Barri del Raval,C/Cardens,C/Flor de Lliri,C/ Moncada,C/Cremat Xic,C/Cremat Gran,C/Flassaders,C/Princesa,C/Tarantana,C/Fussina.
MARE:Voltans de Valldoreix,El Núria(Rambla),La Valenciana,Carretera de l'Arrabasada,Rambles,Bar Tostadero,Barri del Raval.
FILLA:Carretera de Sarrià,Tanganika,Acapulco,Safari,Meublé,Ripoll.
Referències musicals, pictòriques i literàries:
ÀVIA:
«Vals de Coppelia»,Bach,Madame Bovary,Claro de Luna,Vals de las Flores,El tributo de las cien doncellas,Vals de las Olas,Firulí,Firulà.
MARE:American Jazz,Samba,Cançó l'amour..oh l'amour,Tangos,Dansa.
FILLA:Otis Reading(soul),Pain in my heart,I'm depending on you.
Frases que us agradin especialment:
-Vostè caminava a poc a poc com si estés enamorat, què li diria, del paisatge o d’alguna cosa bonica.
-Ningú ho havia comprès que la seva facilitat no era més que una immensa dosi d'amor,una extraordinària capacitat d'estimar.
-La mamà,entesada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat tota la vida de llegir.
-M'agradaria poder dir,com Bovary,que tinc un amant.Però és mentida.Estic ferida d'amor i morta de por.
Fets i personatges històrics:
ÀVIA:Guerra de les Colònies (1898),Alfons XIII,Incorporació de Gràcia a Barcelona(1898),Tramvia elèctric a Gràcia(24 de febrer de 1899).
MARE:Vaga de la Canadenca(febrer-març de 1919),Proclamació de la República(14 d'abril de 1931,Fets d'octubre 1934,Guerra civil(1936-1909),Explosió camió al costat del Coliseum(17 març 1938).
FILLA:Assamblea Constituent,Caputxinada(1966),Tancament Universitar de Madrid.
Llocs (noms de poblacions, de carrers i places, d’establiments...):
ÀVIA:Siurana ,Barri de Gràcia ,Bar Núria,Rambles,París,Barris de Gràcia i Eixample,Valldoreis,Liceu,Barri del Raval,C/Cardens,C/Flor de Lliri,C/ Moncada,C/Cremat Xic,C/Cremat Gran,C/Flassaders,C/Princesa,C/Tarantana,C/Fussina.
MARE:Voltans de Valldoreix,El Núria(Rambla),La Valenciana,Carretera de l'Arrabasada,Rambles,Bar Tostadero,Barri del Raval.
FILLA:Carretera de Sarrià,Tanganika,Acapulco,Safari,Meublé,Ripoll.
Referències musicals, pictòriques i literàries:
ÀVIA:
«Vals de Coppelia»,Bach,Madame Bovary,Claro de Luna,Vals de las Flores,El tributo de las cien doncellas,Vals de las Olas,Firulí,Firulà.
MARE:American Jazz,Samba,Cançó l'amour..oh l'amour,Tangos,Dansa.
FILLA:Otis Reading(soul),Pain in my heart,I'm depending on you.
Frases que us agradin especialment:
-Vostè caminava a poc a poc com si estés enamorat, què li diria, del paisatge o d’alguna cosa bonica.
-Ningú ho havia comprès que la seva facilitat no era més que una immensa dosi d'amor,una extraordinària capacitat d'estimar.
-La mamà,entesada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat tota la vida de llegir.
-M'agradaria poder dir,com Bovary,que tinc un amant.Però és mentida.Estic ferida d'amor i morta de por.
sábado, 28 de marzo de 2009
Ramona,Adéu Dossier 2
2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets. Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 58: Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...] Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
-És la mateixa persona,a la mundeta primer li feien mal les varius ja que era
embarassada,desprès va tindre el fill i ja no li feia mal.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona? Si.
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge? Si.
3.
3.1. Entre les pàgines 53 i 59 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se situen els fets. Localitzeu-la.
-17 de març de 1938.(2a Guerra Mundial).
3.2. A la pàgina 59 hi ha una altra data.
a) Quina? 17 de juliol.
b) Es tracta de la mateixa època? Si
c) S’expliquen els mateixos fets? No
3.3. Llegiu de la pàgina 63 a la 88.
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
-10 de gener 1898.
- 6 de desembre 1894.
- 7 de desembre 1894.
- 15 de desembre 1894.
-17 de desembre 1894.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc significatius. Què creieu que separen?
-Diferents mundetes.
- Èpoques i personatges diferents.
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 58: Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...] Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
-És la mateixa persona,a la mundeta primer li feien mal les varius ja que era
embarassada,desprès va tindre el fill i ja no li feia mal.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona? Si.
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge? Si.
3.
3.1. Entre les pàgines 53 i 59 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se situen els fets. Localitzeu-la.
-17 de març de 1938.(2a Guerra Mundial).
3.2. A la pàgina 59 hi ha una altra data.
a) Quina? 17 de juliol.
b) Es tracta de la mateixa època? Si
c) S’expliquen els mateixos fets? No
3.3. Llegiu de la pàgina 63 a la 88.
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
-10 de gener 1898.
- 6 de desembre 1894.
- 7 de desembre 1894.
- 15 de desembre 1894.
-17 de desembre 1894.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc significatius. Què creieu que separen?
-Diferents mundetes.
- Èpoques i personatges diferents.
Ramona,Adéu Dossier
a)Sobre l’estructura
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la? 210
· Si us és possible, compteu els capítols que té? No té.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
-De la 35-62 i de la 239-245.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
-Si,és fa per diferenciar les mundetes.
b)Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
-Vol donar a entendre tres generacions.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
-Explicarà fets sobre les tres mundetes.
c)Sobre l’argument:
·Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
-A Ramona,adéu,la història ens és narrada a través de la veu de tres dones-àvia,mare i filla-que,a més del vincle familiar,comparteixen el mateix nom del títol.
d) Sobre el temps:
·Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
-Perqué en la novel·la es diu,o surten dates en el llibre.
e)Sobre l’argument:
·On us sembla que està situada la novel·la?
- A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
·Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
-Mundetes.
-Jordi.
-Anna.
-Francisco Ventura.
-Kati.
g)Sobre les veus narratives:
·Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots tres casos, en primera persona.
-Si,els fets són narrats en primera persona,ja que els verbis són en primera persona.
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la? 210
· Si us és possible, compteu els capítols que té? No té.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
-De la 35-62 i de la 239-245.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
-Si,és fa per diferenciar les mundetes.
b)Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
-Vol donar a entendre tres generacions.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
-Explicarà fets sobre les tres mundetes.
c)Sobre l’argument:
·Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
-A Ramona,adéu,la història ens és narrada a través de la veu de tres dones-àvia,mare i filla-que,a més del vincle familiar,comparteixen el mateix nom del títol.
d) Sobre el temps:
·Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
-Perqué en la novel·la es diu,o surten dates en el llibre.
e)Sobre l’argument:
·On us sembla que està situada la novel·la?
- A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
·Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
-Mundetes.
-Jordi.
-Anna.
-Francisco Ventura.
-Kati.
g)Sobre les veus narratives:
·Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots tres casos, en primera persona.
-Si,els fets són narrats en primera persona,ja que els verbis són en primera persona.
viernes, 20 de marzo de 2009
Personatges Primera Guerra Mundial
PROTAGONISTES DE LA I GUERRA MUNDIAL
Allenby, Edmund Henry Hynman, primer comte (1861-1936). Va servir en el Front Occidental en 1914-17, destacant com un brillant oficial de cavalleria. En 1917 va passar a ocupar-se com comandant de l'exèrcit britànic en el Mig Orient i a l'octubre - desembre va avançar des de la línia Gaza-Beersheba fins a Jerusalem. Va conquistar Palestina i va ocupar Damasc a l'octubre de 1918, després de la qual cosa els turcs van sol·licitar la pau.
General Sir Edmund Allenby
Foch, Fernand, (1851-1929). Mariscal francès. Va demostrar ser un hàbil estrateg en les batalles del Front Occidental i en 1918 va passar a ocupar-se com comandant en cap dels exèrcits aliats en el Front Occidental. Sota el seu comandament, la gran ofensiva final dels alemanys va ser controlada i derrotada en el Marne, en 1918, al que van seguir les ofensives aliades que van conduir a la victòria.
Mariscal Foch
Haig, Douglas, (1861-1929). Mariscal de camp, comandant en cap de les forces britàniques en el Front Occidental des de 1915. Per a alguns semblava ser insensible a les baixes; per a uns altres era un dedicat soldat professional que s'obstinava tenaçment en la tasca de vèncer a Alemanya en una guerra d'aniquil·lament.
Haig Douglas
Wilson, Thomas Woodrow, (1856-1924). President dels Estats Units d'Amèrica (1913-21 ), va mantenir la neutralitat nord-americana fins a que Alemanya va declarar la guerra submarina sense restriccions en 1917 i va començar a enfonsar mercants nord-americans. Al començament de 1918 va preparar un pla de pau de 14 punts que va encoratjar a Alemanya a sol·licitar l'armistici. Va ser responsable, en gran mesura, de l'establiment de la Lliga de les Nacions i es va sentir profundament decebut quan el Congrés va refusar acceptar l'ingrés dels Estats Units d'Amèrica com membre d'aquesta organització.
Clemenceau, Georges, (1841-1029). Primer ministre de França, 1906-09 y 1917-20. Fou un gran orador y un polític agressiu, apodat "El Tigre". Va precedir la Conferència de Pau en 1919.
Lloyd George, David, primer comte de Dwyfor (1863-1945). Primer ministre britànic (1916-22). Va obtenir renom com dinàmic polític liberal i després d'ocupar-se com ministre de Municions i Secretari d'Estat per a a Guerra, va reemplaçar a Asquith com primer ministre. Conegut com "l'home que va guanyar la guerra" va ocupar un paper important en l'acord de pau, però va perdre el suport dels seus conciutadans i no va tornar a ocupar cap càrrec després de 1922 .
Ramona,adéu
Madame Bovary
És una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.
La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
A la novel•la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d’un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educació va ser molt esmerada, sàvia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel•les romàntiques, d’heroïnes, etc.. Fruit d’una educació romàntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s’enfronta amb la frustració de les seves esperances e il•lusions.
Pilar Prims
És la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una història amorosa de conseqüències imprevisibles. La protagonista, atrapada entre es convencions de l'època i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el pròleg, "aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la".La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb pròleg de Joan Triadú.
Regenta
La Regenta és una novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.
L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.
Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.
Poema Joan Salvat-Papasseit
Amo l'aroma
Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que troba el garbí.
Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veieu sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaria teu.
És una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.
La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
A la novel•la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d’un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educació va ser molt esmerada, sàvia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel•les romàntiques, d’heroïnes, etc.. Fruit d’una educació romàntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s’enfronta amb la frustració de les seves esperances e il•lusions.
Pilar Prims
És la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una història amorosa de conseqüències imprevisibles. La protagonista, atrapada entre es convencions de l'època i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el pròleg, "aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la".La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb pròleg de Joan Triadú.
Regenta
La Regenta és una novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.
L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.
Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.
Poema Joan Salvat-Papasseit
Amo l'aroma
Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que troba el garbí.
Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veieu sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaria teu.
viernes, 13 de marzo de 2009
Ramona adéu
Ramona adéu té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família -ávia, mare, filla-, que porten un mateix nom, Ramona. Les dues primeres estimen amb passió la Barcelona que les envolta, mentre que Mundeta, la darrera component de la saga, viu en una Barcelona en franca decadència. Al llibre, hi ha tres Barcelones, i tres sentiments diferents enfront la ciutat. Per un diari amb data concreta- sabem que la primera Ramona viu al barri de Gràcia, quan era encara un poble que no formava part de la ciutat; i ens, assabentem, també, de la inauguració del primer tramvia elèctric, de la guerra de les colònies i dels seus problemes, de la integració del barri a la ciutat ... ; però sobretot coneixen el profund amor d'aquest personatge per la seva ciutat, un amor que farà que, a París, s'enyori profundament. En canvi, per a Mundeta, per la universitària que viu en plena època franquista, Barcelona és, ja, una ciutat decadent que conserva únicament alguns espais interessants -aquells més antics, que tenen com a centre la Rambla-, però que el pas del temps ha degradat; és, sobretot, sota la dictadura, una ciutat opressora de la qual Mundeta vol escapar.
Monserrat Roig
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona.
Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, va ser vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya.
Premis
Premi de prosa dels Jocs Florals de Caracas (1966): "La falç".
Premi de Sant Adrià del Besós (1969): La ciutat dels tristos destins.
Premi de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves (1969).
Premi Recull de Blanes (1970): Aquella petita volta blava.
Premi Víctor Català (1970): Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen.
Premi Sant Jordi (1976): El temps de les cireres.
Premi Crítica Serra d'Or (1978): Els catalans als camps nazis.
Premi Nacional de Literatura Catalana d'assaig (1986): L'agulla daurada.
Obra
Novel·la
Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1972.
El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62, 1976.
L'hora violeta. Barcelona: Edicions 62, 1980.
L'òpera quotidiana. Barcelona: Planeta, 1982.
La veu melodiosa. Barcelona: Edicions 62, 1987.
Narrativa breu
Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Barcelona: Selecta, 1971. (Edicions 62, 1978)
El cant de la joventut. Barcelona: Edicions 62, 1989.
De finestres, balcons i galeries, dins Barceldones. Barcelona: L’Eixample, 1989, p. 159-187.
Teatre
Reivindicació de la senyora Clito Mestres [seguit de El mateix paisatge]. Barcelona: Edicions 62, 1992. [estrena al Teatre Romea, 10 de juny de 1991]
Crítica literària o assaig
Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.
L'agulla daurada. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona: Edicions 62, 1987.
L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona: Edicions 62, 1990.
Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari d’escrirue i el vici compartit de llegir. Barcelona: Edicions 62, 1991
Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 [recull d'articles pòstum]. Barcelona: Edicions 62, 1992.
La lluita contra l'oblit: escrits sobre la deportació. Barcelona: Amical de Mauthausen i Altres Camps de Concentració Nazis, 2001.
jueves, 26 de febrero de 2009
Exercicis Català
EXERCICIS
Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.
1. Quin paral•lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.
En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.
3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?
Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI
4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent:Llevat
Pastar
Ganiveta
Escombrar
Alcavor
panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
-Cuit i amagar.
-El ball de la civada.
-Si la barqueta es tomba.
-El carter.
-Arrencar cebes.
-Un,dos,tres botifarra de pagès.
-Passar cromos.
-
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
Sant Vicent Ferrer (València 1350-Gwened,Bretanya,1919) va ser un dominic que recorregué mitja europa predicant la seva moral i visió del cristianisme.D’elevada formació intel•lectual,influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d’Avinyó i en l’elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar la Corona d’Aragó. Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seva obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).
Se'n conserven 280 sermons. En realitat en són resums, car Sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels sermons, els quals eren copiats per membres de la companyia. Aquests membres eren clergues, juristes i centenars de penitents. Tots ells ajudaven a propiciar el clima de suggestió que es creava als seus sermons. El caire moral de les seues predicacions, l'ambient que es creava i un públic analfabet provocaven exaltades i frenètiques reaccions (es creaven aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religiós de Ferrer, on eren humiliats públicament i sovint patien ferotges atacs.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
Natges:Solució de continuïtat amb pèrdua de substància d'un teixit orgànic, generalment la pell.
Safa:Sigla de Societat Anònima de Fibres Artificial.
Escurada:Acció d’escurar o d’escurar-se.
Agrana:Escombrar.
Egloga: Composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida camperola
12.Busca informació de Joan fuster.
Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - Sueca, Ribera Baixa, 21 de juny de 1992
Escriptor. D'ascendència pagesa, el seu pare abandonà el camp, creà un taller d'imatgeria, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca. Fuster començà els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 i es doctorà en filologia catalana el 1985. El 1944 publicà el primer article en català —Vint-i-cinc anys de poesia valenciana— i col•laborà a l'almanac de "Las Provincias". Del 1946 al 1956 codirigí amb Josep Albi la revista "Verbo", on publicà els primers articles literaris d'una certa ambició. Els seus primers llibres, però, foren versos —Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954)—, a més d'una Antología del surrealismo español (1952), composta juntament amb Albi. El 1952 començà a "Levante", de València, les seves col•laboracions periòdiques a la premsa —una de les facetes més destacades i constants de la seva producció—, que prosseguí fins a una edat molt avançada, en diaris i revistes de València, Barcelona i Madrid i en moltes altres publicacions periòdiques, entre les quals algunes de l'exili. El 1955 inicià, amb El descrèdit de la realitat, una brillant carrera d'assagista, de vasta amplitud temàtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivació hàbil i precisa. Un altre aspecte de la seva obra, començat també aleshores, fou el de l'erudició, la història i la crítica literàries, que alternà amb antologies de prosa —Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer (1955) i Recull de contes valencians (1958)— i de poesia —Antologia de la poesia valenciana (1956) i Ausias March: Antologia poètica (1959)—. La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell 1
coenta 2
bord 3
prenyada 4
mollar 5
remullats 6
tendre 7
saberuts 8
socarrimada 9
atarantats 10
-
nou
cremant
bastard
embarazada
molsuda
arruixats
tendral
dogtes
socarrada
torbats
14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivamentvalencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos : farigola.
llimera :Llimonera.
alcavor : Mina d'aigua o pas subterrani d'una séquia.
Cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta.
algeps: Guix
safa :Gibrella.
llima :Llimona dolça.
gesmils
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica culturaliterària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres :
Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.
1. Quin paral•lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.
En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.
3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?
Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI
4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent:Llevat
Pastar
Ganiveta
Escombrar
Alcavor
panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
-Cuit i amagar.
-El ball de la civada.
-Si la barqueta es tomba.
-El carter.
-Arrencar cebes.
-Un,dos,tres botifarra de pagès.
-Passar cromos.
-
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
Sant Vicent Ferrer (València 1350-Gwened,Bretanya,1919) va ser un dominic que recorregué mitja europa predicant la seva moral i visió del cristianisme.D’elevada formació intel•lectual,influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d’Avinyó i en l’elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar la Corona d’Aragó. Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seva obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).
Se'n conserven 280 sermons. En realitat en són resums, car Sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels sermons, els quals eren copiats per membres de la companyia. Aquests membres eren clergues, juristes i centenars de penitents. Tots ells ajudaven a propiciar el clima de suggestió que es creava als seus sermons. El caire moral de les seues predicacions, l'ambient que es creava i un públic analfabet provocaven exaltades i frenètiques reaccions (es creaven aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religiós de Ferrer, on eren humiliats públicament i sovint patien ferotges atacs.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
Natges:Solució de continuïtat amb pèrdua de substància d'un teixit orgànic, generalment la pell.
Safa:Sigla de Societat Anònima de Fibres Artificial.
Escurada:Acció d’escurar o d’escurar-se.
Agrana:Escombrar.
Egloga: Composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida camperola
12.Busca informació de Joan fuster.
Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - Sueca, Ribera Baixa, 21 de juny de 1992
Escriptor. D'ascendència pagesa, el seu pare abandonà el camp, creà un taller d'imatgeria, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca. Fuster començà els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 i es doctorà en filologia catalana el 1985. El 1944 publicà el primer article en català —Vint-i-cinc anys de poesia valenciana— i col•laborà a l'almanac de "Las Provincias". Del 1946 al 1956 codirigí amb Josep Albi la revista "Verbo", on publicà els primers articles literaris d'una certa ambició. Els seus primers llibres, però, foren versos —Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954)—, a més d'una Antología del surrealismo español (1952), composta juntament amb Albi. El 1952 començà a "Levante", de València, les seves col•laboracions periòdiques a la premsa —una de les facetes més destacades i constants de la seva producció—, que prosseguí fins a una edat molt avançada, en diaris i revistes de València, Barcelona i Madrid i en moltes altres publicacions periòdiques, entre les quals algunes de l'exili. El 1955 inicià, amb El descrèdit de la realitat, una brillant carrera d'assagista, de vasta amplitud temàtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivació hàbil i precisa. Un altre aspecte de la seva obra, començat també aleshores, fou el de l'erudició, la història i la crítica literàries, que alternà amb antologies de prosa —Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer (1955) i Recull de contes valencians (1958)— i de poesia —Antologia de la poesia valenciana (1956) i Ausias March: Antologia poètica (1959)—. La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell 1
coenta 2
bord 3
prenyada 4
mollar 5
remullats 6
tendre 7
saberuts 8
socarrimada 9
atarantats 10
-
nou
cremant
bastard
embarazada
molsuda
arruixats
tendral
dogtes
socarrada
torbats
14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivamentvalencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos : farigola.
llimera :Llimonera.
alcavor : Mina d'aigua o pas subterrani d'una séquia.
Cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta.
algeps: Guix
safa :Gibrella.
llima :Llimona dolça.
gesmils
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica culturaliterària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres :
viernes, 6 de febrero de 2009
jueves, 29 de enero de 2009
Definició de mapa conceptual
El mapa conceptual és una tècnica per a la representació del coneixement en gràfics. Els gràfics de coneixement són xarxes de conceptes. Les xarxes consten de nodes (punts/vèrtexs) i enllaços (arcs/eixos). Els nodes representen conceptes i els enllaços representen les relacions entre els conceptes.
Els conceptes i de vegades els enllaços s'etiqueten. Els enllaços poden ser no-, uni- o bidireccionals. Els conceptes i enllaços es poden classificar, poden ser simplement associatius, especificats o dividits en categories tals com relacions causals o temporals.
TOMBA AUSIÀS MARCH
FANTASIANT, AMOR A MI DESCOBRE...
Fantasiant, amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en amor l’esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s’aparte,
car mos desigs no són trobats en home
sinó en tal que la carn punt no el torbe.
Ma carn no sent aquell desig sensible
e l’esperit obres d’amor cobeja:
d’aquell cec foc qui els amadors s’escalfen,
paor no em trob que jo me’n pogués ardre.
Un altre esguard lo meu voler pratica,
quan en amar vós, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren
passionats e contra amor no dignes.
Si fos amor substança raonable
e que es trobàs de senyoria ceptre,
béns guardonant e punint los demèrits,
entre els mellors sols me trobara fènix,
car jo tot sols desempare la mescla
de lleigs desigs qui ab los bons s’embolquen.
Castic no em cal, puix de assaig no em tempten:
la causa llur en mi és feta nul·la.
Sí com los sants sentints la llum divina
la llum del món conegueren per ficta,
e menyspreants la glòria mundana
puix major part de glòria sentien,
tot enaixí tinc en menyspreu e fàstic
aquells desigs qui, complits, amor minva,
prenint aquells que de l’esperit mouen,
qui no és llassat, ans tot jorn muntiplica.
Sí com sant Pau Déu li sostragué l’arma
del cos perquè ves divinals misteris,
car és lo cos de l’esperit lo carçre
e tant com viu ab ell és en tenebres,
així amor l’esperit meu arrapa
e no hi acull la maculada pensa
e per ço sent lo delit que no es cansa,
sí que ma carn la vera amor no em torba.
Pren-me enaixí com a aquell filosofe
qui, per muntar al bé qui no es pot perdre,
los perdedors llançà en mar profunda,
creent aquells l’enteniment torbassen:
jo, per muntar al delit perdurable
tant quant ha el món, gros plaer de mi llance,
creent de cert que el gran delit me torba
aquell plaer que en fastig, volant, passa.
Als naturals no par que fer-se pusquen
molts dels secrets que la deitat s’estoja,
que revelats són estats a molts martres
no tan subtils com los ignorants i aptes.
Així primors amor a mi revela
tals que els sabents no basten a compendre,
e quan ho dic, de mos dits me desmenten,
dant a parer que folles coses parle.
Llir entre cards, lo meu voler se tempra
en ço que null amador sap lo tempre.
Ço fai amor, a qui plau que jo senta
sos grans tresors: sols a mi els manifesta.
FRANQUISME
Vicent Andrés Estellés va viure en l'època del franquisme,que va ser el règim polític dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975,basat en el lideratge del lideratge del General Francisco Franco Bahamonde.
El Franquisme es basava en la ideologia dels seus partidaris, que són els que van recolzar l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 (el "glorioso alzamiento nacional"). Es caracteritza així pel pluralisme dins les forces polítiques del règim, on Franco era el moderador, situant-se així per sobre d'aquestes. Això explica la longevitat del règim i el lideratge indiscutible del Generalísimo.
La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període de temps comprès entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya, a través d'una nova restauració borbònica.
La recuperació de la democràcia a l'Estat espanyol va obrir les portes al restabliment de l'autogovern català, abolit per Franco. El primer pas va ser la restauració de la Generalitat de Catalunya, amb la formació d'un govern provisional dirigit pel president Josep Tarradellas l'any 1977
La Constitució espanyola de 1978 contemplava el desplegament d'un règim autonòmic, al que es van acollir primer les nacionalitats històriques i després la resta.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser la base legal que va permetre de recuperar les institucions d'autogovern catalanes.
Les eleccions al Parlament de Catalunya de març de 1980, van inaugurar aquesta nova etapa d'autonomia política i a partir de llavors es va encetar un període llarg i estable per a Catalunya, que ha estat liderat políticament per la coalició Convergència i Unió i el seu líder, Jordi Pujol.
Tot i les limitacions de l'autonomia, i els enfrontaments, a vegades aspres, amb el Govern central, el Parlament de Catalunya ha pogut tirar endavant una important tasca legislativa en diferents àmbits.
En aquest marc, la societat catalana ha avançat en un procés de catalanització i ha viscut grans transformacions, com les derivades de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992.
Tanmateix, la política catalana ha tingut, al llarg de tot el període, una gran repercussió en la política general espanyola, jugant un paper clau en els moments en què el Govern central de torn no tenia la majoria absoluta per a governar.
La transició ens ha dut a una situació similar a la que es tenia en la Segona República, però no per a tothom és una situació satisfactòria. L'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol segueix essent una assignatura pendent. I per a molts, seguim estant en transició...
El Franquisme es basava en la ideologia dels seus partidaris, que són els que van recolzar l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 (el "glorioso alzamiento nacional"). Es caracteritza així pel pluralisme dins les forces polítiques del règim, on Franco era el moderador, situant-se així per sobre d'aquestes. Això explica la longevitat del règim i el lideratge indiscutible del Generalísimo.
La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període de temps comprès entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya, a través d'una nova restauració borbònica.
La recuperació de la democràcia a l'Estat espanyol va obrir les portes al restabliment de l'autogovern català, abolit per Franco. El primer pas va ser la restauració de la Generalitat de Catalunya, amb la formació d'un govern provisional dirigit pel president Josep Tarradellas l'any 1977
La Constitució espanyola de 1978 contemplava el desplegament d'un règim autonòmic, al que es van acollir primer les nacionalitats històriques i després la resta.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser la base legal que va permetre de recuperar les institucions d'autogovern catalanes.
Les eleccions al Parlament de Catalunya de març de 1980, van inaugurar aquesta nova etapa d'autonomia política i a partir de llavors es va encetar un període llarg i estable per a Catalunya, que ha estat liderat políticament per la coalició Convergència i Unió i el seu líder, Jordi Pujol.
Tot i les limitacions de l'autonomia, i els enfrontaments, a vegades aspres, amb el Govern central, el Parlament de Catalunya ha pogut tirar endavant una important tasca legislativa en diferents àmbits.
En aquest marc, la societat catalana ha avançat en un procés de catalanització i ha viscut grans transformacions, com les derivades de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992.
Tanmateix, la política catalana ha tingut, al llarg de tot el període, una gran repercussió en la política general espanyola, jugant un paper clau en els moments en què el Govern central de torn no tenia la majoria absoluta per a governar.
La transició ens ha dut a una situació similar a la que es tenia en la Segona República, però no per a tothom és una situació satisfactòria. L'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol segueix essent una assignatura pendent. I per a molts, seguim estant en transició...
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el més important poeta valencià del segle XX i dels més reconeguts en la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant eixe període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»[1]
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.
viernes, 16 de enero de 2009
Activitats modernisme 2
B) Completeu el text que teniu a continuació (sobre el modernisme i l’evolució de l’obra de Rusiñol),afegint-hi els mots següents (els adjectius, si cal, en plural), dels quals us indiquem el nombre de vegades que apareixen:costumisme (2), costumista (2), decadentista (1), esteticista (3), modernisme (3), noucentista (1), noucentista (1), realista (1), regeneracionista (3), simbolisme (1), simbolista (2).
El modernisme
És difícil fixar els límits del modernisme. Se solen proposar aquestes dates:
· com a data d’inici, el 1881 (quan apareix L’Avenç velografiat) o el 1888 (any de l’Exposició Universal);
· com a data d’acabament, el 1906 (l’any en què Eugeni d’Ors, clarament noucentista, comença a publicar el Glosari) o el 1911 (per la mort de Joan Maragall).
El modernisme té dues etapes, el límit de les quals es troba en el canvi de segle: la combativa i la d’acceptació social. També es poden distingir dues postures bàsiques: l’esteticista (que té l’obra primerenca de Santiago Rusiñol) i la regeneracionista.
Rusiñol, modernista?
Els primers escrits de Rusiñol tenen un to d’humor vuitcentista de caràcter consumista, to que no abandonarà mai del tot i al qual retornarà amb força al final de la seva vida.
A partir del seu primer viatge a París i durant l’època sitgetana assistim a l’absorció del simbolisme per part de Rusiñol. És l’època de les proses poètiques d’Oracions (1987) i de Fulls de la vida (1898) i de la trilogia de les peces teatrals simbolistes –El jardí abandonat, L’alegria que passa i Cigales i formigues–, entre d’altres obres de to molt diferent.
L’alegria que passa, el primer gran èxit de Rusiñol, aglutina totes les tendències del modernisme (sense abandonar del tot el costumisme vuicentista). Respon a l’intent de crear teatre líric –per tant, l’Art Total– català, amb clara voluntat regeneracionista (contra el género chico i el flamenquisme), però de contingut esteticista (Simbolista per la concepció simbòlica dels personatges i decadentista per la visió del món que se’n desprèn).
Al tombant de segle, Rusiñol gaudeix d’una gran popularitat. Abandona les propostes esteticistes i es decanta cap a altres solucions. Escriu peces satíriques, obres de to més realista –amb l’inevitable regust comunista–, alguna d’escadussera de ressò regeneracionista com la de tema antimilitarista L’Hèroe i, finalment, cau en el costumisme sense pal·liatius.
L’obra més coneguda de Rusiñol, L’auca del senyor Esteve, implica el capgirament de les propostes de la primera etapa. Ja no hi ha enfrontament entre l’Artista i la societat que l’aïlla, sinó que l’autor propugna el pacte entre els dos pols del binomi. Aquesta fuga no implica pas un atansament al noucentisme, corrent que Rusiñol sempre va mirar amb prevenció.
El modernisme
És difícil fixar els límits del modernisme. Se solen proposar aquestes dates:
· com a data d’inici, el 1881 (quan apareix L’Avenç velografiat) o el 1888 (any de l’Exposició Universal);
· com a data d’acabament, el 1906 (l’any en què Eugeni d’Ors, clarament noucentista, comença a publicar el Glosari) o el 1911 (per la mort de Joan Maragall).
El modernisme té dues etapes, el límit de les quals es troba en el canvi de segle: la combativa i la d’acceptació social. També es poden distingir dues postures bàsiques: l’esteticista (que té l’obra primerenca de Santiago Rusiñol) i la regeneracionista.
Rusiñol, modernista?
Els primers escrits de Rusiñol tenen un to d’humor vuitcentista de caràcter consumista, to que no abandonarà mai del tot i al qual retornarà amb força al final de la seva vida.
A partir del seu primer viatge a París i durant l’època sitgetana assistim a l’absorció del simbolisme per part de Rusiñol. És l’època de les proses poètiques d’Oracions (1987) i de Fulls de la vida (1898) i de la trilogia de les peces teatrals simbolistes –El jardí abandonat, L’alegria que passa i Cigales i formigues–, entre d’altres obres de to molt diferent.
L’alegria que passa, el primer gran èxit de Rusiñol, aglutina totes les tendències del modernisme (sense abandonar del tot el costumisme vuicentista). Respon a l’intent de crear teatre líric –per tant, l’Art Total– català, amb clara voluntat regeneracionista (contra el género chico i el flamenquisme), però de contingut esteticista (Simbolista per la concepció simbòlica dels personatges i decadentista per la visió del món que se’n desprèn).
Al tombant de segle, Rusiñol gaudeix d’una gran popularitat. Abandona les propostes esteticistes i es decanta cap a altres solucions. Escriu peces satíriques, obres de to més realista –amb l’inevitable regust comunista–, alguna d’escadussera de ressò regeneracionista com la de tema antimilitarista L’Hèroe i, finalment, cau en el costumisme sense pal·liatius.
L’obra més coneguda de Rusiñol, L’auca del senyor Esteve, implica el capgirament de les propostes de la primera etapa. Ja no hi ha enfrontament entre l’Artista i la societat que l’aïlla, sinó que l’autor propugna el pacte entre els dos pols del binomi. Aquesta fuga no implica pas un atansament al noucentisme, corrent que Rusiñol sempre va mirar amb prevenció.
Activitats Modernisme
A) Relacioneu els conceptes següents (tendències dins el modernisme) amb la seva explicació:
1.Art Total
D)Desdibuixament dels límits de les disciplines artístiques (com passa a l’òpera, en què hi ha teatre, música, pintura, etc.).
2.Esteticisme
C)Una de les dues postures bàsiques dins el modernisme: l’art té valor per ell mateix (no cal que representi la realitat), els artistes creen bellesa i no cal que transformin la societat.
3.Regeneracionisme
E)Postura (dins el modernisme) oposada a l’esteticisme, ja que els seguidors consideren que l’art ha de tenir un valor social.
4.Simbolisme
B)Tendència dins el modernisme segons la qual l’artista ha de suggerir sentiments i estats d’ànim mitjançant símbols.
5.Decadentisme
A)Tendència dins el modernisme que pretén crear un món de bellesa ideal, especialment a través d’una actitud de pessimisme vital, de la recreació de la mort, de runes, etc.
1.Art Total
D)Desdibuixament dels límits de les disciplines artístiques (com passa a l’òpera, en què hi ha teatre, música, pintura, etc.).
2.Esteticisme
C)Una de les dues postures bàsiques dins el modernisme: l’art té valor per ell mateix (no cal que representi la realitat), els artistes creen bellesa i no cal que transformin la societat.
3.Regeneracionisme
E)Postura (dins el modernisme) oposada a l’esteticisme, ja que els seguidors consideren que l’art ha de tenir un valor social.
4.Simbolisme
B)Tendència dins el modernisme segons la qual l’artista ha de suggerir sentiments i estats d’ànim mitjançant símbols.
5.Decadentisme
A)Tendència dins el modernisme que pretén crear un món de bellesa ideal, especialment a través d’una actitud de pessimisme vital, de la recreació de la mort, de runes, etc.
Els amants-Vicent Andrès
ELS AMANTS
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
jueves, 15 de enero de 2009
viernes, 9 de enero de 2009
Joan Salvat Papasseit
Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos, i altres proses de caire polític i social. La seva vida va ser intensa i marcada per una tuberculosi que el conduiria precoçment a la mort. Va tenir una infància desafortunada. El seu pare, que era fogoner de vaixell, va morir d'accident en alta mar. Amb set anys, Salvat-Papasseit va passar a viure a l'Asilo Naval Español, que estava instal.lat a la corbeta 'Mazarredo', més tard l'acollí la corbeta 'Consuelo' i després la 'Tornado', totes atracades al port de Barcelona. Quan tenia uns dotze anys, va sentir el desig d'incorporar-se a l'Església i comença a créixer el seu idealisme que anys després desembocaria en acràcia. Un any després, va entrar d'aprenent en una adrogueria i, més endavant, en un taller d'escultura religiosa. Volia aprendre l'ofici, però s'havia de resignar a fer tasques rutinàries al taller. En les estones lliures escrivia pensaments de caràcter polític. L'ànsia de conèixer l'ofici el va animar a fer unes classes d'escultura a la Llotja. L'any 1911, freqüenta la parada de llibres vells que el llibreter Emili Eroles tenia al mercat de Santa Madrona. Allí, es reunien amb el bibliògraf Antoni Palau i Joan Alavedra en una mena de tertúlia. Amb aquests amics es trobava també sovint a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Un any després, va iniciar el festeig amb Carmen Eleuterio i Ferrer, amb qui es va casar el 1918. Els anys anteriors al seu matrimoni, Salvat queda influït per les idees anarquistes i socialistes, signades per Gorki i Nietzsche. Amb el seu amic, Joan Alavedra, assisteix a les classes que el doctor Jordi Rubió ofereix als Estudis Universitaris Catalans. Coneix Daniel Cardona, un dels dirigents carismàtics de l'independentisme radical i s'introdueix en els cercles nacionalistes. Durant aquest període col.labora en publicacions de caire anarquista i revolucionari. El 1914 s'afilia a les Joventuts Socialistes i col.labora a 'Justicia Social', de Reus; sovinteja els locals bohemis; entra a la redacció de la revista "Los Miserables", adopta el pseudònim 'Gorkiano', per la fascinació que li havien produït els llibres de Maxim Gorki. Aplega bona part d'aquests articles a "Humo de fábrica" (1918). És l'època (1915-1916) en què treballa durant mig any de vigilant nocturn al port. El març de 1916, arran de l'article "Un pueblo, Portugal" aparegut a "Los Miserables", és condemnat a dos mesos i un dia a la presó. Després segueix col.laborant en revistes d'aquest caire com Sabadell Federal i inicia en castellà "Glosas de un socialista" i comença a escriure poemes en català. Emili Eroles i Joan Alavedra van presentar el jove Salvat a l'Eugeni d'Ors, amb el qual compartia l'aversió pública contra la guerra mundial. Precisament és d'Ors qui el presenta a Santiago Segura, el propietari de les Galeries Laietanes, on el poeta va entrar a treballar com a encarregat de la secció de llibreria, cosa que li proporciona una certa estabilitat econòmica. L'any 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia i l'artista uruguaià Rafael Barradas, que l'introdueixen en el món de les avantguardes: futurisme i vibracionisme. L'any 1917 apareix el primer número de la revista de títol ibsenià "Un enemic del Poble". Fulla de subversió espiritual. És la primera vegada que Salvat-Papasseit disposarà d'un espai propi per difondre les seves idees i aprofitarà per publicar uns aforismes titulats "Mots-propis". Comença a deixar enrera la seva etapa més combativa i a poc a poc es va forjant el poeta avantguardista. Per les Galeries Laietanes hi van passar des d'escriptors de formació clàssica noucentista fins a autors que seran els capdavanters de l'avantguarda catalana, com J.V.Foix, Josep Maria Junoy i Joaquim Folguera. L'any 1917 publica el seu primer poema "Columna vertebral: sageta de foc" i ideològicament es decanta cap el que ell anomenarà 'Divina Acràcia', és a dir que comença a desvincular-se del pensament polític. L'any 1918 edita l'únic número de la revista "Arc-Voltaic". En aquesta publicació d'influències futuristes ja apareix el títol del primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes. L'estiu d'aquell any, arran d'una grip, comença a manifestar-se en el poeta una tuberculosi, que el durà sis anys després a la mort. Santiago Segura li ofereix casa a Sitges, on s'estableix la parella acabada de casar. Més tard fa una cura de repòs en una masia de Matadepera. El 1919, neix Salomé, la seva primera filla. Això el va animar a escriure les proses infantils Els nens de la meva escala, editades a la revista 'La Mainada' (1921). Aviat torna a les Galeries Laietanes i comença un període de gran activitat. Fa noves coneixences (Tomàs Garcés, Xavier Nogués, Joaquim Sunyer, Josep Maria López-Picó) i enceta un nou període com a llibreter i editor. Publica el seu primer llibre Poemes en ondes hertzianes (1919), on és ben clara la fascinació que van exercir en ell autors com Marinetti, els futuristes italians i, encara més, Apollinaire. L'any 1920 va fer una breu estada a París, fet que influeix en el llibre L'irradiador del port i les gavines. Col.labora assíduament en la pàgina de lletres d'"El dia de Terrassa" i publica com a pamflet "Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català". L'any 1921 edita la revista Proa, de la qual només sortiran dos números i col.labora a "La Publicidad". Apareix el seu segon llibre de poemes L'irradiador del port i les gavines. Al desembre d'aquell mateix any és internat al sanatori de La Fuenfría, a Cercedilla, Madrid, des d'on escriurà els poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya. Les conspiracions (1922). Aquell mateix any neix Núria, la seva segona filla. Però la malaltia avança i Salvat-Papasseit comença un peregrinatge per diferents sanatoris d'Andorra i la Catalunya Nord. La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923). Tot i la malaltia, feia plans esperançadors i la seva activitat no s'aturava. Va publicar un fragment més de Els nens de la meva escala; va prologar La batalla, del seu amic Daniel Cardona, i va ser antologat per Tomàs Garcés a Els poetes d'Ara, amb pròleg de Junoy. El febrer de 1924, mor la seva filla Núria; la tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit entra en una fase crítica i el visiten els amics escriptors i pintors, a alguns dels quals mostra poemes inèdits que guardava sota el coixí. Mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona. Óssa menor. La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió" que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn.
Josep Carner
Josep Carner (Barcelona, 1884 Brussel·les, 1970). Pertanyia a una família petitburgesa. Als dotze anys publicà els seus primers textos en la revista "L'Aureneta", on es revelà com escriptor precoç. El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme polític, i es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta etapa col·labora a "Montserrat" i "L'Atlàntida", entre d'altres revistes. Dirigí de fet "Catalunya2 (1903-1905), "Empori" (1907-1908) i "Catalunya" (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i col·laborà estretament amb Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. A principis de segle s'incorporà a "La Veu de Catalunya", i hi escriví fins al 1928. Seguidor de la política de Prat de la Riba, posà en pràctica les seves consignes en articles i en editorials. Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República col·laborà al diari "La Publicitat". El 1921 ingressà en la carrera consular, en la qual exercí càrrecs successivament a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casà amb Émilie Noulet. Es refugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure. Entre la seva obra poètica destaquem Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), Segon llibre de sonets (1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), entre d'altres. La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957). En teatre destaquem El giravolt de maig (1928), El Ben Cofat i l'Altre (1951) i Cop de vent (1966). En prosa escriu L'idil·li dels nyanyos (1903) i La malvestat d'Oriana (1910); els articles, contes, jocs lingüístics són recollits a Les planetes del verdum (1918), Les bonhomies (1925) i Tres estels i un ròssec (1927); el 1970 escriví l'estudi literari Teoria del'ham poètic. La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesos, passant per Shakespeare, Molière i Andersen, i acabant amb Lewis Carrol, entre d'altres.
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, és també autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperit romàntic i partícep del moviment modernista, la seva teoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir-hi. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel·lectuals, reacciona amb els articles Ah, Barcelona..., La ciutat del perdó i L'església cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
