jueves, 25 de septiembre de 2008

Exercici


52.Busca informació dels termes següents:


a)Bases de Manresa:


Són el document presentat com a projecte per una ponència de la unió catalanista davant del cosell de representants de les assosiacions catalanistes.

El president i el secretari de l'assamblea foren:

-Lluís Domènech i Montaner.

-Enric Prat de la Riba.

Les bases teníen certa inspiració en el model federat malgrat que,pel que feia referència a l'autogovern,venien de les antigües constitucions catalanes prèvies a 1714.

El poder central era organitzat segons la separació de poders mentre el lesgislatiu estaría compartit entre el rei i una assamblea regional,l'executiu sería format per cinc ministeris o secretaris.

Poder regional format per unes corts reunides una vegada a l'any a diferents llocs del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'exercir l'administració del país.

El poder judicial restaria en antiga audiència de catalunya que seria restablerta.


b)Renaixensa:


La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX .

El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència).

Els conceptes de llengua i pàtria queden equiparats per Herder en el romanticisme alemany. La Renaixença és consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme un interès pel propi passat.

És reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l'edat mitjana.

En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixença, s'utilitza poc aquest terme davant Renaixement, referint-se a la llengua, a la literatura i a la pàtria.

El primer cop que hi ha constància de l'ús del terme és quan Pere de Roselló realitza un discurs com a secretari dels Jocs Florals de 1869.

El 1871, es fundà la revista quinzenal La renaixensa, però en els seus articles es continua emprant el mot Renaixement per a referir-se a la pàtria i a les lletres catalanes.


Característiques:


-Fantasia i imaginació, idealisme, fe en les utopies.
-Rebuig de les normes literàries clàssiques i exaltació de la llibertat artística (individualisme)
-Recerca de les arrels, defensa de les llibertats nacionals.
-Valoració de l'estat d'ànim i de la bondat natural de l'individu.

c)Jocs Florals:


Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balager, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'Englatina d'Or a la millor poesia patriòtica i la Viola d'or i Argent al millor poema religiós.

A més hi havia altres premis ordinaris. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber.

Un gran sector dels intel·lectuals i dels polítics catalans dóna suport als Jocs Florals això contribueix al prestigi de la literatura catalana culta.


d)Busca a l'adreça del TNC quines obres d'Àngel Guimerà si han representat.



-Terra Baixa, d’Àngel Guimerà. Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Sala Gran.
-Maria Rosa.
-Filla del Mar.







miércoles, 24 de septiembre de 2008

Teatre en l'obra de Guimerà

Va estrenar Gal·la Placídia (1a Obra Teatral).
Gal·la Placídia s'estrenà l'any 1879 (Quan ell tenia 34 anys).
Guimerà tenia un prestigi en el món de les lletres catalanes,però com a poeta.
La poesia de Guimerà es pot classificar dins dels cànons romàntics.
-Fa el poema narratiu i farà poesia patriòtica.
-Tractaran temes hostòrics i religosos.
S'inspira també en records familiars.
-Poesia (1887).
-I segon llibre de poesias (1920).
En moltes de les seves peces poètiques hi surtira dramàtica de les escenes i dels personatges.
Una tendència de la creació d'ambients i potenciació visual dels seus poemes són elements d'una futura expressió dramàtica.
Primer teatre d'Àngel Guimerà participés de l'estètica romàntica.
La influència del romanticisme dràmatic francès:
1.Victor Hugo.
2.Pietro Cossa.
Gal·la Placídia (1879) és el primer esclat d'una obrea dramàtica prometedora.
A França s'obrien camins vers el naturalisme teatral.





















































viernes, 19 de septiembre de 2008

Biografia Àngel Guimerà

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Els seus pares decidiren tornar a el Vendrell, d'on era originari el seu pare, l'any 1853. Després s’instalúlaren a Barcelona, on Guimerà cursà estudis als escolapis; ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment catalanista. Formà part del grup Jove Catalunya i fou un dels fundadors de la revista "La Renaixensa", que esdevingué un diari, del qual arribà a ser el director. Concorregué als Jocs Florals del 1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari en emportar-se'n els tres premis i ser proclamat Mestre en Gai Saber. Les composicions poètiques de Guimerà foren recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1882 s'adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president de l'Ateneu barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català. Els seus discursos polítics foren publicats l'any 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria. La seva activitat com a dramaturg comença amb la representació de Gal·la Placídia, l'any 1879. La seva producció teatral es pot dividir en quatre etapes. La primera comprèn des de la peça esmentada fins a l'any 1890 amb obres de caràcter històrico-romàntic: Judit de Welp (1883), El fill del rei (1886) Mar i cel (1888), Rei i monjo (1890) i La boja (1890). La segona (1890-1900) dóna entrada a plantejaments i solucions de carter realista i social: La sala d'espera (1890), La Baldirona (1892), En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar, entre d'altres. La tercera etapa (1901-1911) es caracteritza per una banda per connectar amb els corrents europeus i, per l'altra, per retornar a les solucions de la primera etapa: Arran de terra (1901), Andrònica (1905), L'aranya (1906) i La reina jove (1911), entre d'altres. La seva última etapa representa, definitivament, el retorn als temes i tècniques de la primera època, en un esforç per reviure els èxits de la joventut: Indíbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918), Joan Dalla (1921). La seva triple activitat com a poeta, dramaturg i polític li valgué una gran popularitat. Fou nomenat fill adoptiu de Barcelona i el seu enterrament fou una autèntica manifestació popular.