Monserrat Roig

Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona.

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, va ser vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya.

Premis
Premi de prosa dels Jocs Florals de Caracas (1966): "La falç".
Premi de Sant Adrià del Besós (1969): La ciutat dels tristos destins.
Premi de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves (1969).
Premi Recull de Blanes (1970): Aquella petita volta blava.
Premi Víctor Català (1970): Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen.
Premi Sant Jordi (1976): El temps de les cireres.
Premi Crítica Serra d'Or (1978): Els catalans als camps nazis.
Premi Nacional de Literatura Catalana d'assaig (1986): L'agulla daurada.
Obra


Novel·la


Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1972.
El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62, 1976.
L'hora violeta. Barcelona: Edicions 62, 1980.
L'òpera quotidiana. Barcelona: Planeta, 1982.
La veu melodiosa. Barcelona: Edicions 62, 1987.


Narrativa breu


Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Barcelona: Selecta, 1971. (Edicions 62, 1978)
El cant de la joventut. Barcelona: Edicions 62, 1989.
De finestres, balcons i galeries, dins Barceldones. Barcelona: L’Eixample, 1989, p. 159-187.


Teatre


Reivindicació de la senyora Clito Mestres [seguit de El mateix paisatge]. Barcelona: Edicions 62, 1992. [estrena al Teatre Romea, 10 de juny de 1991]


Crítica literària o assaig


Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.
L'agulla daurada. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona: Edicions 62, 1987.
L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona: Edicions 62, 1990.
Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari d’escrirue i el vici compartit de llegir. Barcelona: Edicions 62, 1991
Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 [recull d'articles pòstum]. Barcelona: Edicions 62, 1992.
La lluita contra l'oblit: escrits sobre la deportació. Barcelona: Amical de Mauthausen i Altres Camps de Concentració Nazis, 2001.