FANTASIANT, AMOR A MI DESCOBRE...
Fantasiant, amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en amor l’esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s’aparte,
car mos desigs no són trobats en home
sinó en tal que la carn punt no el torbe.
Ma carn no sent aquell desig sensible
e l’esperit obres d’amor cobeja:
d’aquell cec foc qui els amadors s’escalfen,
paor no em trob que jo me’n pogués ardre.
Un altre esguard lo meu voler pratica,
quan en amar vós, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren
passionats e contra amor no dignes.
Si fos amor substança raonable
e que es trobàs de senyoria ceptre,
béns guardonant e punint los demèrits,
entre els mellors sols me trobara fènix,
car jo tot sols desempare la mescla
de lleigs desigs qui ab los bons s’embolquen.
Castic no em cal, puix de assaig no em tempten:
la causa llur en mi és feta nul·la.
Sí com los sants sentints la llum divina
la llum del món conegueren per ficta,
e menyspreants la glòria mundana
puix major part de glòria sentien,
tot enaixí tinc en menyspreu e fàstic
aquells desigs qui, complits, amor minva,
prenint aquells que de l’esperit mouen,
qui no és llassat, ans tot jorn muntiplica.
Sí com sant Pau Déu li sostragué l’arma
del cos perquè ves divinals misteris,
car és lo cos de l’esperit lo carçre
e tant com viu ab ell és en tenebres,
així amor l’esperit meu arrapa
e no hi acull la maculada pensa
e per ço sent lo delit que no es cansa,
sí que ma carn la vera amor no em torba.
Pren-me enaixí com a aquell filosofe
qui, per muntar al bé qui no es pot perdre,
los perdedors llançà en mar profunda,
creent aquells l’enteniment torbassen:
jo, per muntar al delit perdurable
tant quant ha el món, gros plaer de mi llance,
creent de cert que el gran delit me torba
aquell plaer que en fastig, volant, passa.
Als naturals no par que fer-se pusquen
molts dels secrets que la deitat s’estoja,
que revelats són estats a molts martres
no tan subtils com los ignorants i aptes.
Així primors amor a mi revela
tals que els sabents no basten a compendre,
e quan ho dic, de mos dits me desmenten,
dant a parer que folles coses parle.
Llir entre cards, lo meu voler se tempra
en ço que null amador sap lo tempre.
Ço fai amor, a qui plau que jo senta
sos grans tresors: sols a mi els manifesta.
