Exercicis Català

EXERCICIS

Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.
1. Quin paral•lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:

2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.


En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.

3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?

Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI

4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:

rent:Llevat
Pastar
Ganiveta
Escombrar
Alcavor
panera

Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia


5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:

6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el vers en concret en què s'expressa aquesta relació.


7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
-Cuit i amagar.
-El ball de la civada.
-Si la barqueta es tomba.
-El carter.
-Arrencar cebes.
-Un,dos,tres botifarra de pagès.
-Passar cromos.
-


Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
Sant Vicent Ferrer (València 1350-Gwened,Bretanya,1919) va ser un dominic que recorregué mitja europa predicant la seva moral i visió del cristianisme.D’elevada formació intel•lectual,influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d’Avinyó i en l’elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar la Corona d’Aragó. Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seva obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).
Se'n conserven 280 sermons. En realitat en són resums, car Sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels sermons, els quals eren copiats per membres de la companyia. Aquests membres eren clergues, juristes i centenars de penitents. Tots ells ajudaven a propiciar el clima de suggestió que es creava als seus sermons. El caire moral de les seues predicacions, l'ambient que es creava i un públic analfabet provocaven exaltades i frenètiques reaccions (es creaven aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religiós de Ferrer, on eren humiliats públicament i sovint patien ferotges atacs.

10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
Natges:Solució de continuïtat amb pèrdua de substància d'un teixit orgànic, generalment la pell.
Safa:Sigla de Societat Anònima de Fibres Artificial.
Escurada:Acció d’escurar o d’escurar-se.
Agrana:Escombrar.
Egloga: Composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida camperola

12.Busca informació de Joan fuster.
Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - Sueca, Ribera Baixa, 21 de juny de 1992
Escriptor. D'ascendència pagesa, el seu pare abandonà el camp, creà un taller d'imatgeria, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca. Fuster començà els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 i es doctorà en filologia catalana el 1985. El 1944 publicà el primer article en català —Vint-i-cinc anys de poesia valenciana— i col•laborà a l'almanac de "Las Provincias". Del 1946 al 1956 codirigí amb Josep Albi la revista "Verbo", on publicà els primers articles literaris d'una certa ambició. Els seus primers llibres, però, foren versos —Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954)—, a més d'una Antología del surrealismo español (1952), composta juntament amb Albi. El 1952 començà a "Levante", de València, les seves col•laboracions periòdiques a la premsa —una de les facetes més destacades i constants de la seva producció—, que prosseguí fins a una edat molt avançada, en diaris i revistes de València, Barcelona i Madrid i en moltes altres publicacions periòdiques, entre les quals algunes de l'exili. El 1955 inicià, amb El descrèdit de la realitat, una brillant carrera d'assagista, de vasta amplitud temàtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivació hàbil i precisa. Un altre aspecte de la seva obra, començat també aleshores, fou el de l'erudició, la història i la crítica literàries, que alternà amb antologies de prosa —Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer (1955) i Recull de contes valencians (1958)— i de poesia —Antologia de la poesia valenciana (1956) i Ausias March: Antologia poètica (1959)—. La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:

novell 1
coenta 2
bord 3
prenyada 4
mollar 5
remullats 6
tendre 7
saberuts 8
socarrimada 9
atarantats 10
-
nou
cremant
bastard
embarazada
molsuda
arruixats
tendral
dogtes
socarrada
torbats


14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)

15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivamentvalencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos : farigola.
llimera :Llimonera.
alcavor : Mina d'aigua o pas subterrani d'una séquia.
Cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta.
algeps: Guix
safa :Gibrella.
llima :Llimona dolça.
gesmils

En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:

1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)


17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica culturaliterària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres :

Paraules en japonés

Qui vulgui aprendre japonés des d'aquí pot accedir: