Ramona,Adéu Dossier 2

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets. Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 58: Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...] Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
-És la mateixa persona,a la mundeta primer li feien mal les varius ja que era
embarassada,desprès va tindre el fill i ja no li feia mal.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona? Si.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge? Si.

3.

3.1. Entre les pàgines 53 i 59 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se situen els fets. Localitzeu-la.
-17 de març de 1938.(2a Guerra Mundial).


3.2. A la pàgina 59 hi ha una altra data.

a) Quina? 17 de juliol.

b) Es tracta de la mateixa època? Si

c) S’expliquen els mateixos fets? No



3.3. Llegiu de la pàgina 63 a la 88.

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
-10 de gener 1898.
- 6 de desembre 1894.
- 7 de desembre 1894.
- 15 de desembre 1894.
-17 de desembre 1894.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc significatius. Què creieu que separen?
-Diferents mundetes.
- Èpoques i personatges diferents.

Ramona,Adéu Dossier

a)Sobre l’estructura

· De quantes pàgines consta aquesta novel·la? 210

· Si us és possible, compteu els capítols que té? No té.

· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
-De la 35-62 i de la 239-245.

· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
-Si,és fa per diferenciar les mundetes.

b)Sobre el títol:

· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
-Vol donar a entendre tres generacions.

· Quina història penseu que s’hi explicarà?
-Explicarà fets sobre les tres mundetes.

c)Sobre l’argument:

·Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
-A Ramona,adéu,la història ens és narrada a través de la veu de tres dones-àvia,mare i filla-que,a més del vincle familiar,comparteixen el mateix nom del títol.
d) Sobre el temps:

·Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
-Perqué en la novel·la es diu,o surten dates en el llibre.

e)Sobre l’argument:

·On us sembla que està situada la novel·la?
- A Barcelona.

f) Sobre els personatges:

·Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
-Mundetes.
-Jordi.
-Anna.
-Francisco Ventura.
-Kati.

g)Sobre les veus narratives:
·Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots tres casos, en primera persona.
-Si,els fets són narrats en primera persona,ja que els verbis són en primera persona.

Personatges Primera Guerra Mundial

PROTAGONISTES DE LA I GUERRA MUNDIAL

Allenby, Edmund Henry Hynman, primer comte (1861-1936). Va servir en el Front Occidental en 1914-17, destacant com un brillant oficial de cavalleria. En 1917 va passar a ocupar-se com comandant de l'exèrcit britànic en el Mig Orient i a l'octubre - desembre va avançar des de la línia Gaza-Beersheba fins a Jerusalem. Va conquistar Palestina i va ocupar Damasc a l'octubre de 1918, després de la qual cosa els turcs van sol·licitar la pau.

General Sir Edmund Allenby
Foch, Fernand, (1851-1929). Mariscal francès. Va demostrar ser un hàbil estrateg en les batalles del Front Occidental i en 1918 va passar a ocupar-se com comandant en cap dels exèrcits aliats en el Front Occidental. Sota el seu comandament, la gran ofensiva final dels alemanys va ser controlada i derrotada en el Marne, en 1918, al que van seguir les ofensives aliades que van conduir a la victòria.

Mariscal Foch
Haig, Douglas, (1861-1929). Mariscal de camp, comandant en cap de les forces britàniques en el Front Occidental des de 1915. Per a alguns semblava ser insensible a les baixes; per a uns altres era un dedicat soldat professional que s'obstinava tenaçment en la tasca de vèncer a Alemanya en una guerra d'aniquil·lament.


Haig Douglas
Wilson, Thomas Woodrow, (1856-1924). President dels Estats Units d'Amèrica (1913-21 ), va mantenir la neutralitat nord-americana fins a que Alemanya va declarar la guerra submarina sense restriccions en 1917 i va començar a enfonsar mercants nord-americans. Al començament de 1918 va preparar un pla de pau de 14 punts que va encoratjar a Alemanya a sol·licitar l'armistici. Va ser responsable, en gran mesura, de l'establiment de la Lliga de les Nacions i es va sentir profundament decebut quan el Congrés va refusar acceptar l'ingrés dels Estats Units d'Amèrica com membre d'aquesta organització.

Clemenceau, Georges, (1841-1029). Primer ministre de França, 1906-09 y 1917-20. Fou un gran orador y un polític agressiu, apodat "El Tigre". Va precedir la Conferència de Pau en 1919.

Lloyd George, David, primer comte de Dwyfor (1863-1945). Primer ministre britànic (1916-22). Va obtenir renom com dinàmic polític liberal i després d'ocupar-se com ministre de Municions i Secretari d'Estat per a a Guerra, va reemplaçar a Asquith com primer ministre. Conegut com "l'home que va guanyar la guerra" va ocupar un paper important en l'acord de pau, però va perdre el suport dels seus conciutadans i no va tornar a ocupar cap càrrec després de 1922 .

Ramona,adéu

Madame Bovary
És una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.
La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
A la novel•la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d’un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educació va ser molt esmerada, sàvia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel•les romàntiques, d’heroïnes, etc.. Fruit d’una educació romàntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s’enfronta amb la frustració de les seves esperances e il•lusions.

Pilar Prims

És la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una història amorosa de conseqüències imprevisibles. La protagonista, atrapada entre es convencions de l'època i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el pròleg, "aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la".La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb pròleg de Joan Triadú.

Regenta

La Regenta és una novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.

L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.
Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.


Poema Joan Salvat-Papasseit
Amo l'aroma

Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que troba el garbí.

Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veieu sofrir.

Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaria teu.

Ramona adéu

Ramona adéu té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família -ávia, mare, filla-, que porten un mateix nom, Ramona. Les dues primeres estimen amb passió la Barcelona que les envolta, mentre que Mundeta, la darrera component de la saga, viu en una Barcelona en franca decadència. Al llibre, hi ha tres Barcelones, i tres sentiments diferents enfront la ciutat. Per un diari amb data concreta- sabem que la primera Ramona viu al barri de Gràcia, quan era encara un poble que no formava part de la ciutat; i ens, assabentem, també, de la inauguració del primer tramvia elèctric, de la guerra de les colònies i dels seus problemes, de la integració del barri a la ciutat ... ; però sobretot coneixen el profund amor d'aquest personatge per la seva ciutat, un amor que farà que, a París, s'enyori profundament. En canvi, per a Mundeta, per la universitària que viu en plena època franquista, Barcelona és, ja, una ciutat decadent que conserva únicament alguns espais interessants -aquells més antics, que tenen com a centre la Rambla-, però que el pas del temps ha degradat; és, sobretot, sota la dictadura, una ciutat opressora de la qual Mundeta vol escapar.

Monserrat Roig

Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona.

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, va ser vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya.

Premis
Premi de prosa dels Jocs Florals de Caracas (1966): "La falç".
Premi de Sant Adrià del Besós (1969): La ciutat dels tristos destins.
Premi de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves (1969).
Premi Recull de Blanes (1970): Aquella petita volta blava.
Premi Víctor Català (1970): Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen.
Premi Sant Jordi (1976): El temps de les cireres.
Premi Crítica Serra d'Or (1978): Els catalans als camps nazis.
Premi Nacional de Literatura Catalana d'assaig (1986): L'agulla daurada.
Obra


Novel·la


Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1972.
El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62, 1976.
L'hora violeta. Barcelona: Edicions 62, 1980.
L'òpera quotidiana. Barcelona: Planeta, 1982.
La veu melodiosa. Barcelona: Edicions 62, 1987.


Narrativa breu


Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Barcelona: Selecta, 1971. (Edicions 62, 1978)
El cant de la joventut. Barcelona: Edicions 62, 1989.
De finestres, balcons i galeries, dins Barceldones. Barcelona: L’Eixample, 1989, p. 159-187.


Teatre


Reivindicació de la senyora Clito Mestres [seguit de El mateix paisatge]. Barcelona: Edicions 62, 1992. [estrena al Teatre Romea, 10 de juny de 1991]


Crítica literària o assaig


Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.
L'agulla daurada. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona: Edicions 62, 1987.
L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona: Edicions 62, 1990.
Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari d’escrirue i el vici compartit de llegir. Barcelona: Edicions 62, 1991
Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 [recull d'articles pòstum]. Barcelona: Edicions 62, 1992.
La lluita contra l'oblit: escrits sobre la deportació. Barcelona: Amical de Mauthausen i Altres Camps de Concentració Nazis, 2001.