sábado, 30 de mayo de 2009
viernes, 15 de mayo de 2009
La literatura del l'exili
Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya
Del 21 d'abril al 21 de juny de 2009. Palau Moja (C. Portaferrissa, 1-3. Barcelona)
Cartell de l'exposició dissenyat per Francesc Abad.
Perduda la guerra civil l’any 1939, Catalunya va veure marxar cap a l’exili els millors escriptors i intel·lectuals. El seu destí va ser, primer, França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a Anglaterra i a Suïssa, a la República Dominicana, a Mèxic, a l’Argentina o a Xile.
“Literatures de l’exili. Retorn a Catalunya”, comissariada pel crític literari Julià Guillamon i l'artista Francesc Abad, es podrà veure del 21 d’abril al 21 de juny a la sala d’exposicions del Palau Moja de Barcelona. L'exposició ens presenta la vivència d’aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial i reconstrueix la relació amb els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana amb els grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’«altre» i de la vida a les grans metròpolis contemporànies.
L’exposició vol fer reviure l’experiència de l’exili a través de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la desaparició d’un món, els obligà a prendre decisions i a desenvolupar estratègies de supervivència, i també a obrir-se a nous horitzons, la qual cosa es va traduir en un gran nombre d’iniciatives culturals.
El projecte arrenca de l’exposició que es va veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’any 2005 i recull el material descobert durant les itineràncies per Llatinoamèrica. N’és fruit una nova exposició sobre l’exili dels escriptors catalans i la nova vida que els seus descendents han fet als països d’acollida.
Del 21 d'abril al 21 de juny de 2009. Palau Moja (C. Portaferrissa, 1-3. Barcelona)
Cartell de l'exposició dissenyat per Francesc Abad.
Perduda la guerra civil l’any 1939, Catalunya va veure marxar cap a l’exili els millors escriptors i intel·lectuals. El seu destí va ser, primer, França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a Anglaterra i a Suïssa, a la República Dominicana, a Mèxic, a l’Argentina o a Xile.
“Literatures de l’exili. Retorn a Catalunya”, comissariada pel crític literari Julià Guillamon i l'artista Francesc Abad, es podrà veure del 21 d’abril al 21 de juny a la sala d’exposicions del Palau Moja de Barcelona. L'exposició ens presenta la vivència d’aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial i reconstrueix la relació amb els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana amb els grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’«altre» i de la vida a les grans metròpolis contemporànies.
L’exposició vol fer reviure l’experiència de l’exili a través de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la desaparició d’un món, els obligà a prendre decisions i a desenvolupar estratègies de supervivència, i també a obrir-se a nous horitzons, la qual cosa es va traduir en un gran nombre d’iniciatives culturals.
El projecte arrenca de l’exposició que es va veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’any 2005 i recull el material descobert durant les itineràncies per Llatinoamèrica. N’és fruit una nova exposició sobre l’exili dels escriptors catalans i la nova vida que els seus descendents han fet als països d’acollida.
jueves, 14 de mayo de 2009
La poesia dels anys vuitanta i noranta
Introducció
Els canvis de la nova dècada van determinar uns plantejaments culturals completament nous,que van consistir en la irrupció de la cultura de massa,l'estructuració de les primeres polítiques culturals amb diners públics,l'eclipsi de la societat civil en benefici de les institucions i finalment l'adequació de les ofertes culturals a les lleis del mercat.Tot plegat va derivar en la professionalització dels creadors i en un impuls de la indústria cultural(editorials,discogràfiques,publicacions,etc..).
Altres autors:
-Joan Margarit
-Narcís Comadira
-Francesc Parcerisas
-Pere Gimferrer
-Enric Casasses
-Maria-Mercè Marçal
Els canvis de la nova dècada van determinar uns plantejaments culturals completament nous,que van consistir en la irrupció de la cultura de massa,l'estructuració de les primeres polítiques culturals amb diners públics,l'eclipsi de la societat civil en benefici de les institucions i finalment l'adequació de les ofertes culturals a les lleis del mercat.Tot plegat va derivar en la professionalització dels creadors i en un impuls de la indústria cultural(editorials,discogràfiques,publicacions,etc..).
Altres autors:
-Joan Margarit
-Narcís Comadira
-Francesc Parcerisas
-Pere Gimferrer
-Enric Casasses
-Maria-Mercè Marçal
jueves, 16 de abril de 2009
Resum Ramona.adeú
Pàg 20,21,22.
Mort de Franco
Franco va morir el 20 de novembre de 1975.
Durant la malaltia ,el príncep Joan Carles,va ser anomenat successor pel mateix dictador,havia assumit les funcions del cap d'Estat i les últimes Corts de la dictadura van aprovar la llei que va fer possible el restabliment de la democràcia.
Desprès de la mort de Franco i els representants de l'oposició del franquisme van ngociar la sortida:el referèndum sobre la reforma política,i aprovació de la Constitució Espanyola.
Roig Conrea el periodisme:amb cert cair literari en català RETRATS PARAL·LELS I,II I III(1975-78)fa el retrat d personatges de l'època entrvistats per la revista SERRA D'OR i en castellà LOS HECHIZEROS DE LA PALABRA(1975),com el periodista Rafael vidiella AVENTURA DE LA REVOLUCIÓ (1976).
La programació en català donava pas a informatius,programes d'entrevistes,reportatges..entre els anys 1964 i 1967 s'havia emès amb periodicitat setmanal TEATRE CATALÀ.
ELS 49 ENTREVISTATS:
-Pintor Antoni Tàpies
-Abat de Monserrat
-Cassià Maria Just
-Marta Mata
-Joan Oliver
-Cipriano García
-Pau Vila
-Joan Fuster
-Lluís Llach
El juliol de 1978 coincidint amb la seva presència a les llistes electorals del Partit Socialista Unificat de Cataluny,la direcció de TVE a catalunya el va eliminar de la graella.
Mort de Franco
Franco va morir el 20 de novembre de 1975.
Durant la malaltia ,el príncep Joan Carles,va ser anomenat successor pel mateix dictador,havia assumit les funcions del cap d'Estat i les últimes Corts de la dictadura van aprovar la llei que va fer possible el restabliment de la democràcia.
Desprès de la mort de Franco i els representants de l'oposició del franquisme van ngociar la sortida:el referèndum sobre la reforma política,i aprovació de la Constitució Espanyola.
Roig Conrea el periodisme:amb cert cair literari en català RETRATS PARAL·LELS I,II I III(1975-78)fa el retrat d personatges de l'època entrvistats per la revista SERRA D'OR i en castellà LOS HECHIZEROS DE LA PALABRA(1975),com el periodista Rafael vidiella AVENTURA DE LA REVOLUCIÓ (1976).
La programació en català donava pas a informatius,programes d'entrevistes,reportatges..entre els anys 1964 i 1967 s'havia emès amb periodicitat setmanal TEATRE CATALÀ.
ELS 49 ENTREVISTATS:
-Pintor Antoni Tàpies
-Abat de Monserrat
-Cassià Maria Just
-Marta Mata
-Joan Oliver
-Cipriano García
-Pau Vila
-Joan Fuster
-Lluís Llach
El juliol de 1978 coincidint amb la seva presència a les llistes electorals del Partit Socialista Unificat de Cataluny,la direcció de TVE a catalunya el va eliminar de la graella.
Poema de Sant Jordi
UNA ROSA
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salvà (1869-1958)
EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salvà (1869-1958)
EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)
jueves, 2 de abril de 2009
ACTIVITAT 2
ACTIVITAT 2
PARLEM DE REVOLTES
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle xx, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. Eixos que destrierem de la següent manera:
Les revoltes externes ens explicaran el context històric fent referència als fets històrics més importants d’aquest segle.
Les revoltes internes ens explicaran la lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica.
4. REVOLTES INTERNES
Els grans canvis que s’han produït al llarg de la història no només han afectat la col·lectivitat, sinó també l’individu. Les protagonistes de Ramona, adéu lluiten, cadascuna a la seva manera, per construir la seva pròpia identitat; és a dir, fan la seva petita revolta individual com a reacció contra els fets externs que els ha tocat viure.
Les tres Mundetes viuen una insatisfacció personal que es manifesta, sobretot, en les seves relacions amoroses i que reflecteixen un dels temes predilectes de l’autora: la llibertat i la independència de la dona en tots els aspectes.
Encara hi ha dones que tenen por de ser elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestar-se davant del món, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, potser perquè, avui dia, mantenir una actitud crítica i reflexiva, lluitar per la pròpia autonomia i desitjar una vida afectiva plena al mateix temps, no són coses fàcils.
[...] És la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una categoria nova i superior: la de persona.
M. Roig, Mujeres en busca de un nuevo humanismo (p. 4-5)
[traducció: M. C. Farreras i M. Manresa]
4.1. El món intern de l’àvia
4.2. El món intern de la mare
4.3. El món intern de la filla
4.1. El món intern de l’àvia
1. L’àvia Mundeta es caracteritza per l’individualisme, l’esperit de llibertat i l’idealisme, la qual cosa farà que busqui fora del matrimoni la seva realització com a dona. Aquesta és la seva revolta individual. La seva relació amorosa amb en Víctor Amat, l’estudiant, l’ajudarà a trencar les formes convencionals de l’època que li ha tocat viure. Podem establir un clar paral·lelisme entre aquest personatge i la protagonista de Madame Bovary: M’agradaria poder dir, com madame Bovary, que tinc un amant. Però és mentida. Estic ferida d’amor i morta de por. (p. 133)
Per a entendre millor aquest personatge, llegiu el fragment que teniu a continuació sobre el Romanticisme i, després, feu les activitats que segueixen.
El Romanticisme és un moviment d’adscripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart del segle xviii. Més concretament, el seu inici fou a Alemanya i Anglaterra; posteriorment, al principi del segle xix, es va anar propagant per Europa amb algunes variants pròpies de la personalitat específica de cada literatura.
El moviment té unes característiques oposades, en la majoria d’aspectes, al moviment immediatament anterior, que es basava en la raó, l’equilibri, la mesura, els refinaments, els artificis, les normes... Els escriptors romàntics es rebel·laren i s’oposaren a aquesta literatura representativa de l’antic règim; proposaren una visió nova de la vida més d’acord amb el món d’aleshores. Si abans el que regia per excel·lència era la raó, ara ho faran el sentiment, la imaginació; oposaran també a la norma la llibertat de l’artista. […]
À. Bosch i P. Puimedon, Iniciació a la història de la literatura catalana (p. 183)
a) Subratlleu les idees principals del text següent i, després, feu-ne un resum.
-El Romanticisme és un moviment d'ascripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart segle XVIII.El seu inici fou a alemanya i Anglaterra,al principi del segle XIX es va anar propagant per Europa.
Les caractersístiques oposades en la majoria al moviment anterior que es basava en la raó,l'equilibri,la mesura,els refinaments,els artificis,les normes.
Els escriptors rimàntics proposaren una visió nova de la vida.
b) Després d’haver entès en què consisteix el Romanticisme, llegiu el que escriu l’àvia Mundeta i busqueu les actituds romàntiques del personatge.
6 de desembre 1894.
[...] M’agrada la presència d’en Francisco. Encara que de vegades hi voldria endevinar, al seu rostre, una espurna de melangia, la tristesa dels esperits romàntics, dels qui no esperen res d’aquest món. (p. 31)
7 de desembre de 1894.
No sé per què em caso. [...] La mamà i jo no ens entenem. Entestada a convertir-me en una senyoreta, m’ha privat tota la vida de llegir, que és l’única cosa que m’agrada una mica. Havia de fer puntes de coixí, sempre amb els boixets entre mans. Mentre, somiava en les meves heroïnes dels llibres, les santes i les reines, que em feien companyia cada nit, amagada a les golfes i amb una espelma al costat. El Francisco m’ha dit que només té un llibre, El buen muchacho, de Paul de Koch. (p. 38-39)
Còpia les actituds romàntiques de l’àvia Mundeta:
1.Hi voldria endevinar,al seu rostre,una espurna de melangia,la tristesa dels esperits romàntics...
2.Entestada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat de llegir,que és l'unica cosa que m'agrada una mica.
3.Somiava en es meves heroïnes dels llibres,les santes i les reines,que em feien companyia cada nit.
PARLEM DE REVOLTES
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle xx, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. Eixos que destrierem de la següent manera:
Les revoltes externes ens explicaran el context històric fent referència als fets històrics més importants d’aquest segle.
Les revoltes internes ens explicaran la lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica.
4. REVOLTES INTERNES
Els grans canvis que s’han produït al llarg de la història no només han afectat la col·lectivitat, sinó també l’individu. Les protagonistes de Ramona, adéu lluiten, cadascuna a la seva manera, per construir la seva pròpia identitat; és a dir, fan la seva petita revolta individual com a reacció contra els fets externs que els ha tocat viure.
Les tres Mundetes viuen una insatisfacció personal que es manifesta, sobretot, en les seves relacions amoroses i que reflecteixen un dels temes predilectes de l’autora: la llibertat i la independència de la dona en tots els aspectes.
Encara hi ha dones que tenen por de ser elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestar-se davant del món, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, potser perquè, avui dia, mantenir una actitud crítica i reflexiva, lluitar per la pròpia autonomia i desitjar una vida afectiva plena al mateix temps, no són coses fàcils.
[...] És la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una categoria nova i superior: la de persona.
M. Roig, Mujeres en busca de un nuevo humanismo (p. 4-5)
[traducció: M. C. Farreras i M. Manresa]
4.1. El món intern de l’àvia
4.2. El món intern de la mare
4.3. El món intern de la filla
4.1. El món intern de l’àvia
1. L’àvia Mundeta es caracteritza per l’individualisme, l’esperit de llibertat i l’idealisme, la qual cosa farà que busqui fora del matrimoni la seva realització com a dona. Aquesta és la seva revolta individual. La seva relació amorosa amb en Víctor Amat, l’estudiant, l’ajudarà a trencar les formes convencionals de l’època que li ha tocat viure. Podem establir un clar paral·lelisme entre aquest personatge i la protagonista de Madame Bovary: M’agradaria poder dir, com madame Bovary, que tinc un amant. Però és mentida. Estic ferida d’amor i morta de por. (p. 133)
Per a entendre millor aquest personatge, llegiu el fragment que teniu a continuació sobre el Romanticisme i, després, feu les activitats que segueixen.
El Romanticisme és un moviment d’adscripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart del segle xviii. Més concretament, el seu inici fou a Alemanya i Anglaterra; posteriorment, al principi del segle xix, es va anar propagant per Europa amb algunes variants pròpies de la personalitat específica de cada literatura.
El moviment té unes característiques oposades, en la majoria d’aspectes, al moviment immediatament anterior, que es basava en la raó, l’equilibri, la mesura, els refinaments, els artificis, les normes... Els escriptors romàntics es rebel·laren i s’oposaren a aquesta literatura representativa de l’antic règim; proposaren una visió nova de la vida més d’acord amb el món d’aleshores. Si abans el que regia per excel·lència era la raó, ara ho faran el sentiment, la imaginació; oposaran també a la norma la llibertat de l’artista. […]
À. Bosch i P. Puimedon, Iniciació a la història de la literatura catalana (p. 183)
a) Subratlleu les idees principals del text següent i, després, feu-ne un resum.
-El Romanticisme és un moviment d'ascripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart segle XVIII.El seu inici fou a alemanya i Anglaterra,al principi del segle XIX es va anar propagant per Europa.
Les caractersístiques oposades en la majoria al moviment anterior que es basava en la raó,l'equilibri,la mesura,els refinaments,els artificis,les normes.
Els escriptors rimàntics proposaren una visió nova de la vida.
b) Després d’haver entès en què consisteix el Romanticisme, llegiu el que escriu l’àvia Mundeta i busqueu les actituds romàntiques del personatge.
6 de desembre 1894.
[...] M’agrada la presència d’en Francisco. Encara que de vegades hi voldria endevinar, al seu rostre, una espurna de melangia, la tristesa dels esperits romàntics, dels qui no esperen res d’aquest món. (p. 31)
7 de desembre de 1894.
No sé per què em caso. [...] La mamà i jo no ens entenem. Entestada a convertir-me en una senyoreta, m’ha privat tota la vida de llegir, que és l’única cosa que m’agrada una mica. Havia de fer puntes de coixí, sempre amb els boixets entre mans. Mentre, somiava en les meves heroïnes dels llibres, les santes i les reines, que em feien companyia cada nit, amagada a les golfes i amb una espelma al costat. El Francisco m’ha dit que només té un llibre, El buen muchacho, de Paul de Koch. (p. 38-39)
Còpia les actituds romàntiques de l’àvia Mundeta:
1.Hi voldria endevinar,al seu rostre,una espurna de melangia,la tristesa dels esperits romàntics...
2.Entestada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat de llegir,que és l'unica cosa que m'agrada una mica.
3.Somiava en es meves heroïnes dels llibres,les santes i les reines,que em feien companyia cada nit.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
